Benvinguts de nou:

Espero retrobar-nos per cloure l’exposicio de «Un espai 4 mirades»Ja fa un any que els seus autors m’acompanyen i em guarneixen la sala amb les seves creacions. Malauradament en Joan Romaní (Scaramuix) ens va deixar sobtadament el 13/8/2025. Serveixi doncs aquesta cloenda com un comiat afectuòs. No hi haurà totes les obres amb les que la várem inaugurar, però de ben segur que us agradarà contemplar algunes de les que hi resten. I aqui podeu veure el Icar que va crear el Joan amb col.laboració de la florista Roser Farré el 2019 i que enguany ha tornat a presentar-lo a Temps de Flors Girona 2026.

Passarem un agradable diada passejant, escoltant poesia amb les veus dels propis autors, en els entorns naturals on hi ha vestigis de l’època medieval, arbres centenaris, fonts construides al segle XIX . Enguany amb aquesta primavera exuberant serà una delicia.

Farem un tastet degustació dels productes del forn, al mig dia els que vulguin podran compartir el dinar amb nosaltres, i a la tarda en Rafel Subirachs ens sorprendrà amb música i alguna cosa més.

I per acabar brindarem amb cava i els pintors ens explicaran les seves obres.

Com que es una jornada oberta, sobre la marxa s’acceptaran propostes creatives poètiques o musicals.

Tal com diu el programa, cal que us apunteu al formulari d’inscripcions abans del 15/6. I allà trobareu el detall de les inscripcions, segons vingueu, mati, tot el dia o si us quedeu a dinar.

https://forms.gle/VjKrrgHemkXKFjQo6

Un record de la jornada, resum i fotografies

EL MATI

Amics, tal com estava anunciat vàrem passar una jornada immillorable, 30 poetes passejant i recitant per la vora del riu. Us faig un petit resum  del que us vaig explicar, intercalat amb les precioses poesies. Jo no soc poeta, però he fet meus els espais dels meus avantpassats i els comparteixo. Espais d’origen medieval, com la resclosa que van fer construir Joan i Pau Bellpuig amb permís del Sr. de Taradell, Carles de Vilademany entre 1500 i 1600. La Mare de les Fonts i  la resclosa del segle VXII que va construir l’Ajuntament per portar aigua fins a Vic, una bona part amb mina i l’altre al amb canonada  per creuar el riu Gurri, i entrar a Vic per el Pont del Remei, fins la font de la Catedral donant aigua a les cases del carrer de la Ramada, Sant Hipòlit, carrer de l’Escola i fins el primer pis de la Plaça del pes. Pel camí van anar deixant una font a cada casa de pagès per on  passaven, a canvi de l’obligació de conservar neta la mina. I com no, la font mes gran, on  hi havia de tot, pou, font, i safareig per rentar en benefici de la casa de Bellpuig. El Moli, del que ja només en queden restes de la paret de la basa, el pou, el carcabà i els engranatges. Hi havia una casa enganxada  a la paret de la basa que era la llar del moliner alhora masover. Aquests molí va funcionar fins als anys 60, va ser l’últim molí  i moliner que va  persistir, segurament perquè eren pagesos que conreaven terres de Bellpuig fins als anys 70, en què va ser enderrocat. Està documentat que hi feia estada en Joan de Serrallonga, ja que en Pau Bellpuig  li cedia per pernoctar portava menjar. Ves a saber el motiu, si per afinitat a la causa o per assegurar-se no ser robat. Jo em decanto per aquesta versió. Vàrem seure una estona, i recitar a la fresca al pont sobre el Gurri, que es l’antic camí ral de Malla a Taradell, que feien els pagesos per desplaçar-se amb carro o a peu, i per portar farina a moldre. El va construir el meu avi Joan Bellpuig durant a seva etapa de batlle de Taradell  del 1932 al juliol 1939. Època convulsa.

Seguírem  passejant,  ja una mica a la idea doncs començava el calor. Comento de passada les innovacions que va fer el meu pare Casimir entre el 1950 i 1966 per poder regar i pujar aigua a la casa, i contemplem de la font de l’horta, el pou, la mina, la font i el safareig i ja enfilem cap a la casa, el calor comença a apretar.

Varem passar pel mig del que havien sigut les hortes de Bellpuig, que es regaven amb el sobrant de la bassa del moli, quan es feia servir el moli, primer era deixar anar l’aigua al riu, era sagrat per mantenir la propera resclosa de la Verneda, que donava servei al Moli del Ral. Aquestes hortes ja eren del Castell de Montrrodon, i els de Bellpuig en tenien cura.

Ara el Gerard, el nostre fill, es un nou pagès forner que també es dedica a produir alguns productes d’horta en un tros mes a munt, a prop de casa però sobretot hi conreua blats antics que farà servir per moldre en un moli de pedra, i amb la farina elaborar els seus pans amb farina ecológica. Suposo que haureu observat que aquests blats don mes alts, tenen molta mes palla. Però aixó els blats moderns ham estat modificats perquè facin menys palla, i son mes curts. Però tot això afecta a la digestibilitat perquè tenen mes gluten. El Gerard es al nou pages de Bellpuig que s’ha re-inventat per el segcle XXI, nosaltres amb el Carles varem produir amb convencional a cavall entre el segle XX i el XXI.

Ens esperava un vermut als baixos de la casa, una de les zones mes antigues que conservem, una mica arranjades, ens refresquem i ja pugem a dalt a dinar, amb les taules ben parades i a punt. Agomboiats per els quadres dels amics pintors que l’engalanen i el piano que espera l’hora de ser tocat. Tota aquesta matinal s’ha pogut fer gràcies al Joan Gimeno, amic de joventut, i la seva dona Isabel Garcia fidels seguidors i assistents de la majoria d’activitats que s’han fet a Bellpuig.

A LA TARDA

Al punt de les 5 ja a punt l’auditori , entre tots ens vam afanyar a desmuntar i tornar a muntar. Qui ho hauria de dir que una sala d’una masia com aquesta on tot estava sempre igual esdevindria un espai multifuncional. Val a dir que aquesta sala també servia per els àpats importants com casaments, batejos  i comunions i com no podia faltar les misses noves dels diferents capellans de la casa, ja que a tocar de la sala hi havia un oratori que el 1966 es va cremar. Els àpats els servien fondes de Vic, com Cal U, Can Dinares o Can Ventura, ho duien tot, no hi faltava de res, taules ben parades, els plats mig preparats, els acabaven d’arranjar a la cuina de la casa i no hi mancaven els gelats “mantecados “que en deien ,  ja veieu que els càterings ja estaven inventats.

Per esperar el plat fort de la diada, la Maria Puig va amenitzar l’espera amb cançons del repertori català i popular.

I, com a acte final, l’obra que ens va oferir en Rafael Subirachs, un gran poema del Dr. Eduard Junyent amb música del seu pare, Rafael Subirachs i Ricart, un drama musical bíblic estrenat l’any 1933, revisat per ell mateix del que va tocar-ne alguns fragments amb el piano que ens va deixar un bon regust…”

Va tocar el vell piano comprat per la tieta M. Dolors Bellpuig al voltant dels anys 40, abans no em consta que ningú toqués el piano, però té anys aquest almenys 150, d’una empresa catalana Bernareggi- Estela que es dels primers que es varen fabricar a Catalunya.

I per acabar, em tocava a mi cloure l’acte, que incloïa la cloenda dels pintors que durant un any han engalanat la sala. El lema de l’ocasió era un espai 4 mirades on cada un dels pintors va interpretar la Natura amb el seu estil particular amb quatre quadres que ho representaven. I avui per acomiadar-se només n’hi havia tres . La Lola Hosta, El José Juan Coll i el Jesús Ramos, ja que malauradament en Joan Romaní ens va deixar el 13/8 del 2025 després d’un malaurat accident a la Segarra. La meva vinculació amb cada un dels pintors és  diversa, amb la Lola compartim un passat familiar, la seva besàvia Conxa era la germana del meu besavi Casimir, i es va casar amb Joan Hosta de Can Hosta de Breda. La Lola va ser la pionera en engalanar i presentar la seva obra , un recorregut de la seva vida com a pintora des) dels anys 1970 fins al  2021, la va seguir el Joan Romani, (Scaramuix) estiuejant de Taradell, amic de la infància que junt amb altres, companys venien a jugar  aquí a Bellpuig, la meva mare s’ocupava que sempre tingués  amics amb qui jugar, i d’aquella època vàrem conservar amistat, i no va ser fins el 31/7/2023 quan ell va inaugurar també un recorregut pictòric, artístic com a dibuixant, i escultor de diferents etapes. Va ocupar una part dels antics graners per utilitzar-lo com a estudi i taller fins a la seva mort. José Juan Coll de Sant Julià de Vilatorta casat amb una cosina del Carles, dibuixant, artista  i jesús Ramos, de Taradell, pintor gairebé  professional, varen compartir l’espai amb la Lola i el Joan. Inaugurant el 31/5/2024 .

Avui fem la cloenda per donar pas a nous artistes.

La Joana Estradé de Barcelona amb la que es uneix una amistat vinculada als monjos benedictins de Montserrat a traves del Santuari del Miracle, artista floral experta en Ikebana i també es dedicar a la pintura. Eduard Guasch un altre bon amic de fa molts anys, de Vic, que sempre ha pintat per afició i gairebé també n’és un professional. Els Artistes de Carrer, que es troben cada dimecres per pintar, amb els que la Lola Hosta també hi és,  han pintat moltes  masies del municipi, espais urbans de Taradell i altres llocs. Per inaugurar aquesta propera engalanada que serà el 24/10/2026, ens acompanyarà un monjo de Montserrat, Carles-Xavier Noriega amb un treball musical que ja va presentar al Miracle la tardor del 2025 que es diu Introducció a la musica pop-rok amb sentit espiritual

També ens va acompanyar en Ramon Plandiura Vilacís, advocat de professió i escriptor per afició. En Ramon, com la Lola també comparteix passat amb els Bellpuig, la seva besàvia la Maria va sortir de la casa de Bellpuig per anar a Vilacís , una altre masia de Taradell com la nostra, per casar-se amb en Ramon Vilacís  l’hereu de l’època. En Ramon ja ha publicat dos llibres, el Petit Ramon Frederic, que narra la seva vida de nen a un poble d’Osona , Sant Hipòlit de Voltregà, i ara recentment, encara l’està presentant, L’Horta de Sant Josep Memòria d’un col.legi vigatà que narra la història i formació del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. És  gràcies a ell que em va introduir a l’escriptura i m’ajuda amb la meva novel.la històrica que estic escrivint sobre la casa de Bellpuig i els avantpassats des del segle XI. Una aposta ambiciosa que espero poder acabar amb goig.

I no em voldria deixar d’anomenar la Meius Ferres  Fluvià, en aquests cas un parentiu mes proper, filles de cosines. Son els parents d’Olot, la meva àvia Pilar i el seu avi Miquel eren germans. L’hereu de Bellpuig el Joan va anar a buscar una noia, a la Garrotxa, la Pilar Fluvià, mestra d’una bona casa, el Fluvià de els Hostalets d’en Bas. La Meius es filòloga, i ha estat uns anys a l’Executiva d’ERC, i sempre que pot ens visita i mantenim una estreta relació.

A amb tot això  tot ja veieu, que aquestes cases pairals, tenen història i els seus habitants es vinculen uns amb les altres i com la música, la poesia, la natura i la cultura en general han contribuït a fer de la nostra terra, Catalunya, una realitat singular que entre tots els que som aquí, l’estimem i li volem donar continuïtat

I com a no, no podiem marxar sense tastar els productes del forn del Mas Bellpuig, les coques de Sant Joan, les coques dolçes i salades i poder adquirir els pans i la brioxeria que produeix el forn de llenya, amb una copeta de cava. El que va atendre a tots els compradors va ser el nostre net, i fill del Gerard Aniol, que ja està acostumat però es va veure una mica desbordat amb tanta demanda tota a l’hora..

Es un text llarg, però tot el que hem viscut junts avui també ho ha sigut, bonic i ple d’emocions.

Marta Bellpuig

Hola Amics:

Aquest 2025 us torno a convidar a venir a visitar-nos al espai de la sala de Bellpuig, on ja fa 2 anys que ens hi trobem per compartir, art, pintura, poesia, música i relats de la història d’aquest patrimoni ancestral que perviu al llarg del temps malgrat totes les adversitats, alegries i tot allò que la vida ens ha donat i concretament a la història d’aquest mas i la seva gent.

Aquesta vegada ho compartim amb quatre artistes, amants de la pintura, grafisme o escultura. Es com ells entenen la millor manera d’expressar la seva visió del mon.

El dia 31/5/2025 a les 6 de la tarda inaugurem aquesta exposició excepcional

A part de gaudir de les obres que trobareu ,en la que cada autor us mostrarà la seva obra creativa, des de la casa us oferim un petit tast – degustació del nostre producte fruit del pagès forner. Activitat que desenvolupem a la masia des del 2021.

Sigueu benvinguts i us esperem.

EL RITME DEL PA.

Música, treball i paisatge.

Us proposem gaudir d’una experiència única a l’entorn del pa.

El pa, primer necessita el conreu, desprès la molta i finalment l’elaboració. Aquest procès ha estat ancestral fins als nostres dies quan encara en certa manera és el mateix.

I al llarg del temps, les persones ho feien contentes, cantaven i ballaven.

En aquesta activitat us proposem seguir els cicles del pa, des de la sembra, el repòs, el creixement, la maduració i la collita del gra fins a l’elaboració, acompanyats de cançons, danses i passejades per fer una completa immersió.

En acabar tastar el pa.

Està pensat en quatre cicles. Tardor, hivern, primavera i estiu.

Es pot seguir una sola de les sessions o el cicle sencer.

Comencem per la tardor

Aquest 12/10/2024

Coneixerem la sembra, i les seves cançons

Activitat conduïda per Laura de Castellet, historiadora i cantant

Inclou: sembra a vol als camps de Bellpuig, aprenentatge de cants de sembra, degustació de pa fet a la mateixa casa.

L’activitat començarà a les 10 del mati fins a la 13

Lloc de trobada Mas Bellpuig de Taradell

Preu 15 € persona una sessió

Cal inscripció abans del 10/10/2024

I si ens podeu confirmar assistència, entreu al formulari i ens ajudareu en la organització

https://forms.gle/Yg4jP6dSTNN7mwnTA

Per Sant Jordi us proposem gaudir d’un llibre especial.

El recull de poemes Haikus d’en Joan Anton Mencos Pascual.

A l’entorn del Mas Bellpuig, escoltant la natura que ens envolta, i les experiències que compartirem amb l’autor.

En acabar podreu tastar els nostres productes del forn i un brindis per acompanyar-ho.

I també visitar l’exposició de l’artista Scaramuix

Us hi esperem.

Marta Bellpuig i Joan Anton

A l’enllaç, trobareu un vídeo del Joan Anton

https://drive.google.com/file/d/16WbyLh7OhRFzh8gRSNMxrs4uA7MpT0jJ/view?usp=drive_web

El 29 d’Octubre d’enguany us proposem una nova experiència amb l’espectacle musical, que ens proposen l’Alícia Daufi, pianista i musicòloga , doctor en musicologia per la UAB i Jordi Clos , baríton, graduat en musicologia per la UAB.

Vol ser un espectacle musical, de la ma de professionals de la musica i el cant, en un entorn rural amb molta història.

L’acte es durà a terme a la sala de la casa, a on podreu contemplar les pintures i escultures de l’autor Scaramuix ( Joan Romaní)

En acabar us oferirem un refrigeri amb pans i coques d’elaboració pròpia al nostre forn de pa.

El preu es de 10 € persona ( en efectiu o bizum) al arribar.

Us podeu inscriure al mail: info@masbellpuig.com o tf i watspp 666 40 17 42

Abans del 27/10/2023

Us hi esperem

Marta Bellpuig

El dia 28 de juliol encetem una nova etapa amb l’exposició del company d’infància Joan Romaní, de nom artístic Scaramuix. Artista local i dibuixant d’en Fermí i la Valentina, els ratolins de Casablanca de Taradell.

Amb ell, la seva família i altres de la colla de l’època dels anys 70, vàrem compartir jocs,i celebracions a voltant de la casa de Bellpuig.

Ara ens hem retroba, després de molts anys, per compartir de nou espais de Bellpuig, convidar-vos a conèixer la seva obra al llarg dels anys, i passar una diada agradable amb música, degustació, i una mostra dels productes que oferim, a Casablanca i a Bellpuig.

Aquesta exposició romandrà oberta durant un any, i es podrà visitar a hores convingudes.

Us hi esperem

Marta Bellpuig i Joan Romaní

Us hi esperem

Marta Bellpuig i Joan Romaní

.

El dia 6 de Maig ens podem retrobar o conèixer en la colenda de l’exposició retrospectiva de la Lola Losta.

Ha sigut un any de vivències, records i emocions contemplant i visitant els entorns de Bellpuig.

Han passat a l’entorn de 100 persones amb les que també em conversat i han pogut conèixer el que ha estat l’evolució pictòrica de la Lola i l’historia de Bellpuig i la família

Per aquesta ocasió us proposem un nou viatge emocional a través de la poesia i els haikus ,amb l’ensenyament del Roger Canadell, un expert i amant de la literatura i de la poesia.

I una escolta activa amb la veu de Laura Castellet i el seu paisatge sonor medieval

Us hi esperem

Marta Bellpuig i Lola Hosta

https://forms.gle/dceJfiiPz7CqBNGK7

La trobada artística i poètica, va ser un èxit de participació.

Al voltant d’una trentena, que vàrem gaudir, contemplant l’art, i la natura.

De la ma dels ensenyaments del Roger, tots ens varem deixar guiar per un company, a cegues , inspirar i escriure els nostres Haikus

I la Laura de Castellet, ens va explicar i demostrar com els nostres avantpassats creaven instruments ancestrals, amb elements de la natura, tant animal com vegetal.

Aquí en teniu una mostra fotogràfica i vull compartir el meu Haiku, inspirat amb una argelaga que el meu company em va mostrar

Planta que espina,
terrer ple d’argelagues,
nova carícia.

El dia 1 d’abril d’enguany, la casa de Bellpuig segueix re creant emocions amb l’obra pictòrica de la Lola.

Aquesta vegada amb un taller per a infants , perquè puguin copsar l’encant de crear art a través d’elements naturals. Collir, tocar, olorar i enganxar. Creant emoció, il·lusió i art a través dels ensenyaments de la Lola.

Us convidem que apunteu als vostres fills/filles/ nets.. a participar-hi.

I podreu gaudir d’un entorn pagès, i provar els nostre productes d’elaboració artesana.

Us hi esperem

Marta Bellpuig i Lola Hosta

Ha sigut una jornada memorable, els nens i grans han gaudit i après molt aquí hi trobareu una mostra dels treballs d’alguns nens

Per aquesta ocasió hem posat la sala a punt, ens l’hem fet nostre. La Lola i jo, la Marta, compartim un passat vinculat a la casa, el meu besavi Casimir era germà de la seva besàvia Conxita , que es va casar a Can Hosta de Breda, però les arrels perduren. I ara totes dues ens hem retrobat en aquest projecte engrescador.

Feia temps que volia re-modelar aquest espai de la casa, que ha acollit tants estadants, cada un hi ha deixat la seva petjada. Jo hi volia deixar la meva i amb la Lola i altres amics ho hem fet possible.

També he aconseguit trobar un nou espai per els nostres avantpassats, que de ben segur s’hi sentiran còmodes.

Us convidem a visitar l’exposició i inauguració de la sala el dia esmentat a les 6 de la tarda. La Lola ens passarà un vídeo del procés creatiu,i jo us explicaré breument una mica de la història de la casa, de la família i del territori natural de Bellpuig, que si tenim temps hi passejarem.

Oferirem un petit refrigeri amb degustació dels nostres productes.

Us hi esperem

Marta Bellpuig i Lola Hosta

El dia 10 de Juny ja es va fer la inauguració i exposició, va tenir mol èxit , mes de 60 persones ens van acompanyar.

Cliqueu en ell video de l’ el enllaç per veure´n un resum

En viure l’esperit del Nadal, i rememorant Anselm Grün, cada any és un nou origen: «Conrea de nou el teu camp, que a causa de la teva deixadesa és ple d’esbarzers», i els tres mags representen els tres camps de l’ésser humà: cos, ànima i esperit; raó, sentiment i voluntat.

Què fem per Nadal?

Compartim  amb els familiars mes propers i amics, moments entranyables, llargues sobretaules, el caldo, el gall d’indi, les coques i els torrons….i fem cagar el tió.

Embadalits, escoltem els infants que ens expliquen contes, llegeixen versos, ens canten cançons sovint enfilats a la cadira. Els grans ens tornem infants, i amb ells ens posaríem a recitar, a cantar…

Amb aquest esperit, us convidem recuperar o escriure aquell poema de Nadal que us va colpir, aquell que no vàreu dir o no vàreu escriure i us agradaria fer-ho. Aquell vers o aquella cantarella que voleu compartir, del vostre net/neta, fill o filla. Recordeu-lo, recupereu-lo i feu-nos-el arribar per participar en un sorteig de Nadal.

De totes les festes

m’agrada el Nadal

preparo el pessebre

i encenc el fanal.

Tinc ganes que arribin

els Reis d’Orient

em venen a veure

i estic molt content.

Però el que més m’agrada

de veritat,

és que us tinc a vosaltres

al meu costat.

Avui és  la Candelera, l’últim vestigi  de Nadal per desitjat-vos un bon any i l’agraïment per la vostra participació . He assolit el meu objectiu que amb la il.lusió i inèrcia del Nadal us hàgiu animat, ens heu conegut. I el afortunat ha pogut tastar el nostre tortell.

Aquí trobareu el recull de les vostres aportacions, les he ordenat pel tipus de poema rebut. Jo he gaudit molt llegint-los tots. Els dels mes petits, els que us han ressonat, i aquells dels nostres autors estimats que no sempre tenim a ma i que gràcies al que els heu seleccionat els podem llegir o recordar.

Espero que gaudiu llegint-los